Ja tenim la cançó que representarà a Espanya el 24 de maig a Eurovisió. Es tracta de “Baila el Chiki Chiki”, cantada per Rodolfo Chikilicuatre.
El dissabte passat, es va celebrar la gala “Salvemos Eurovisión” presentada per Rafaella Carrá, on van passar pel escenari els 10 finalistes. Que dir de la gala? Un horror. El que vam veure, es que pràcticament tots cantaven bastant malament. El tècnic de so de la gala, es devia dormir, i no fa fer la seva feina. La música enllaunada i la veu en directe, però sense un bon tècnic de so... doncs sonava estrany (per no dir malament), per l’altra banda en moltes de les cançons hi havia alguna espècie de ventilador que feia més vaporós els vestits i els cabells llargs es tornaven bojos, van abusar massa d’aquest recurs, i més quan els convidats passaven molta calor.
La Carrá en la seva línea de moltes equivocacions, tant per ser una gala en directe i anava un pel perduda, i també per les moltes equivocacions quan traduïa del italià directament i feia la pífia quan ho deia en espanyol. Però la seva experiència ho feia transformar en unes situacions divertides i plenes de dobles lectures per part dels convidats i concursants.
Criticar també el comportament d’alguns dels sectors del públic, com per exemple els de Coral, que van ratllar la mala educació, cada cop que es parlava de Chikilicuatre, feien “buuuu” o cridaven “fuera fuera”. Lamentable. Es comportaven amb la prepotència de pensar-se que eren els millors.
Quan la Carrá, va anunciar al guanyador, Chikilicuatre va tornar a cantar la cançó, i espontàniament, tots els concursants i els ballarins, van pujar al escenari a cantar i ballar amb el Chiki Chiki, tots menys la Coral que va desaparèixer i ja no va tornar més. Me l’imaginava al seu camerí cridant i trencant coses. No va entendre el que la resta dels concursants si va fer, que cal tenir més sentit del humor, i que realment, tal com està plantejada Eurovisió, no guanyarem ni amb la pitjor ni la millor cançó, per tant si enviem un freak, el que passarà es que per un costat es mostra el que pensem del certamen, i ja que perdrem, doncs... perquè no riure i passar-ho bé?
El dissabte passat, es va celebrar la gala “Salvemos Eurovisión” presentada per Rafaella Carrá, on van passar pel escenari els 10 finalistes. Que dir de la gala? Un horror. El que vam veure, es que pràcticament tots cantaven bastant malament. El tècnic de so de la gala, es devia dormir, i no fa fer la seva feina. La música enllaunada i la veu en directe, però sense un bon tècnic de so... doncs sonava estrany (per no dir malament), per l’altra banda en moltes de les cançons hi havia alguna espècie de ventilador que feia més vaporós els vestits i els cabells llargs es tornaven bojos, van abusar massa d’aquest recurs, i més quan els convidats passaven molta calor.
La Carrá en la seva línea de moltes equivocacions, tant per ser una gala en directe i anava un pel perduda, i també per les moltes equivocacions quan traduïa del italià directament i feia la pífia quan ho deia en espanyol. Però la seva experiència ho feia transformar en unes situacions divertides i plenes de dobles lectures per part dels convidats i concursants.
Criticar també el comportament d’alguns dels sectors del públic, com per exemple els de Coral, que van ratllar la mala educació, cada cop que es parlava de Chikilicuatre, feien “buuuu” o cridaven “fuera fuera”. Lamentable. Es comportaven amb la prepotència de pensar-se que eren els millors.
Quan la Carrá, va anunciar al guanyador, Chikilicuatre va tornar a cantar la cançó, i espontàniament, tots els concursants i els ballarins, van pujar al escenari a cantar i ballar amb el Chiki Chiki, tots menys la Coral que va desaparèixer i ja no va tornar més. Me l’imaginava al seu camerí cridant i trencant coses. No va entendre el que la resta dels concursants si va fer, que cal tenir més sentit del humor, i que realment, tal com està plantejada Eurovisió, no guanyarem ni amb la pitjor ni la millor cançó, per tant si enviem un freak, el que passarà es que per un costat es mostra el que pensem del certamen, i ja que perdrem, doncs... perquè no riure i passar-ho bé?
Final de la Gala
Lorena C - Piensa Gay
La Casa Azul - La Revolución Sexual
El Show de les Chanclettes
1 opinions:
Ni que decir tiene que ya tenemos a los 4 o 5 pesados quejandose por la elección (si, esta vez eleccion) xD
y, como digo, seguramente pasan de la gala y ni votan ni nada, pero se quejan... cada uno puede hacer lo que quiera, la verdad es que este es un pais libre... pero también un pais de quejicas.
Publica un comentari a l'entrada