ROMANIA CROÀCIA POLÒNIA TURQUIA La gala sembla tocada per la mà de Disney. La primera cançó, La Sirenita abans, després els pirates del carib i ara un escura-xemeneies de Mary Poppins... molt propi. La cançó és una mica repetitiva, però almenys es pot ballar i es distreta. FRANÇA GRÈCIA D'aquesta noia, Kalomira, s'ha enamorat perdudament Chikilicuatre, però la veritat és que no canta gens. Mona és, i sortir a l'escenari així com crucificada té la seva gràcia. I desafina com quasi totes les tiarrones anteriors. Això si, la cançó és molt enganxosa, només d'escoltarla l'altra dia a la semifinal, em vaig aprendre la tornada, i porto uns dies que només dic "my secret combiation is a mistery for me...." , aish! Si en el fons m'agraden aquestes cançons. Vaig a posar el politono al mòbil. RUSSIA
Ell de texans i jaqueta, arreglat però senzill, i ella -una espècie de rèplica d'Ana Rosa de platejat brillant- té alguna cosa més de veu, la cançó és maca, recorda a una cançó de Disney, però al ser els primers, penso que a molta gent la va avorrir, malgrat que s'han portat fins i tot el piano de cua.
REGNE UNIT
Arriba El ex escombriaire britànic, que almenys tracta de donar-li una mica més de moviment al Arena de Belgrad. Clar, que amb aquesta jaqueta blava impossible, enribetada en platejat, el estil hortera britànic, no serà senzill prestar atenció a la cançó. ALBÀNIA
És la participant més jove del Festival, amb prou feines 16 anyets acabats de complir, encara que aparenta uns quants més. Necessita un assessor d'imatge amb urgència. De veu, mes aviat fluixeta
ALEMANYA
Ventiladors, brillantina, tuls, cabellera al vent, faldilles amb cinturons amples... arriben "els pernils de pota negra" alemanyes. Això sí, cantar el que es diu cantar, no canten gairebé res (i això que van guanyar el popstars alemany fa uns anys). La participant de més a la dreta, massa eufòrica i tot, potser va passar pel càtering del festival.
ARMÈNIA
La representant armènia semblava que s'hagués inspirat en Salomé amb aquest vestit ple de penjolls. La diferència és que el d'aquesta sembla més fàcil de moure i no en pesa tant. Una altra tiarrona -sembla que han portat una col·lecció a Belgrad- que canta un tema mogudet però res de l'altre món.
Unaltra pais que ha apostat pel espectacle i provar de fer-nos passar una bona estona. Una posada en escena amb estenedor inclòs, vestits absurds i quatre núvies tipus pastís de casament per fer els cors. Una combinació divertida. I cal dir que la cançó sense ser una meravella era entretinguda.
ISRAEL
Dana Internacional, que va guanyar Eurovisió l'any 98 , ha vingut a recolzar els seus col·legues israelians, de fet es l'autora del tema, sis xicots que no en fan més que lluir múscul, cadascú utilitza les armes que pot per captar l'atenció. No tot han de ser minifaldilles i escots de vertigen.
FINLÀNDIA
Com vaig dir l'altra dia a la semifinal, molt bons, això si, si t'agrada aquest estil de música. M'ha fet buscar més coses del grup, però, la veritat la única cançó que m'ha agradat ha estat la del Festival.
L'avi croat amb prou feines no diu un parell de frases, però és un dels més famosos d'aquesta edició d'Eurovisió. Això sí, a la noia de granat li podrien haver posat un vestit amb menys vellut, que a la tele fa unes brillantors horroroses. Genial el final de la cançó, on l'avi es converteix en un DJ amb la gramola.
Aquesta dona ha acabat amb el repertori de tovalloletes autobronzejants de Belgrad en aquesta setmana. I amb els blanquejadors dentals. El vestit de sirenita la converteix en una espècie de rèplica d'Ariel, amb alguna cosa més de veu però molt i molt cursi.
Semblaven la Barbie i el Ken. La cançó és típica i tòpica amb l'estil d'Eurovisió, enganxosa, mogudeta i molt semblant a altres cançons. Encara així, no es dolenta, i és molt millor que altres cançons.
El rock no està fet per a Eurovisió, i les guitarres platejades amb brillantors com la que porta el baix d'aquest grup tampoc. Bé, les guitarres platejades amb brillantors no estan fetes per a cap lloc. I menys si van a joc amb les solapes de les jaquetes.
Aquesta és una de les favorites dels eurofans espanyols (després de la enrabiada al guanyar Chikilicuatre), però a mi em sembla una mica sosa i que ha agafat les cortines d'algun palau de Lisboa per fer-se el vestit. Això sí, té una veu preciosa, molt millor que la de gairebé tots els que han passat per l'escenari. I els del cor tan blancs semblen trets d'una secta.
LETÒNIA
Els pirates de la Mediterrània. Sens dubte, a escenografia els guanyen pocs (bé, el nostre Rodolfo, faltaria més). Uribarri diu que ella trepitja l'escenari, jo crec que han portat més sentit del 'humor a l'escenari. Però desafinen bastant. Encara així, m'han fet passar una bona estoneta, que és el que demano en aquest tipus de gala.
SUÈCIA
Tornen les tiarrones, encara que tinguin gairebé 50 anys, encara que rejovenida pel bisturí i cremetes. Una altra que no ha escatimat en tovalloletes autobronceadoras, brillantors i microminifaldilles. Està una mica malament il·luminada o té la pell blava? És com una barreja de Beyonce i Jennifer López versió escandinava, però justeta de veu.
DINAMARCA
La representant de Geòrgia és cega. La cançó es justeta pel Festival, però té un bon cop d'efecte, que consisteix en que cap al final de la cançó, tant la cantant com els ballarins es canvien de roba en uns pocs segons.
UCRAÏNA
Ani Lorak, o, com diu Uribarri, Karolina al revés. És una de les favorites de tot el món. Monísima, però canta com un gat tancat. I es venja de brillantors, penjants, platejats i cops de taló. Crec que és la tercera cantant que surt vestida pràcticament igual. Això si, ha donat molt d'espectacle, posada en escena molt bona, dominant l'escenari i a la vegada molt sexy. Jo hagués votat per aquesta actuació.
Tellier, muntat en el seu troncomóvil, és com a una barrej de Guille Mylkiway i Eugenio el dels acudits. Allò del ventilador no és gaire distingit però ell s'ho ha demanat també, per combinar amb el mapamundi inflable que porta a la mà.
Déu, quins crits. I que de focs artificials. I aquestes plomes. Se suposa que són l'àngel bo i l'àngel dolent... o això diuen ells. Tots canten igual de malament. I una ballarina fa el pinopuente. Cal dir que el videoclip d'aquesta cançó era molt millor del que hem vist i escoltat.
Genial l'inici, aquest sol de guitarra. Està que se surt, reggaeton total a Belgrad. Gràfica descordinada,caigudes múltiples, els piques amb les ballarines, una coreografia perfectament orquestrada per semblar un altra cosa. A Belgrado ja ballen el chiki chiki. I l'aplaudeix el públic més que a ningú. M'ha sorprès molt la posada en escena, sempre he defensat al personatge, no per la qualitat de la cançó, si no pel espectacle i sentit del humor i perquè ha aconseguit que molta gent torni a mirar aquest any el Festival.
SÈRBIA
Són els amfitrions, això és jugar amb avantatge, almenys en el calor del públic . L'aplaudeixen més que a ningú, però la cançó és fluixeta. I amb aquesta ombra d'ulls lila no l'haurien d'haver deixat sortir de casa.
Per què aquest senyor ha de començar la cançó tirat al terra? Ja era un dels favorits, però em sembla un hortera. M'agrada molt el patinatge, però veure un campió olímpic com Plushenko en Eurovisió no pega gens. I allò del Stradivarius com que sobra. I sortir a l'escenari descalç amb una fulla d'un patí al costat ens sembla una mica arriscat. I afaitar-se el pit per deixar apuntar per la camisa una creu d'or està ja pasadet de moda, malgrat que a aquest noi li arregli la cançó Timbalan.
Són els últims en actuar, i ho fan tan malament com gairebé tots i amb "una altra bellesa nòrdica". Aquesta va més escotada, menys brillant i més recatada en el llarg de la faldilla. Però gasta les mateixes tovalloletes que els seus contrincants. O és que a Oslo brila el sol tot el dia?
EL ÚLTIMO FRAGMENTO
Fa 5 anys
1 opinions:
Visca els rajos Uva a la Friquivisión. Jo soc seguidor divertit d'aquest festival. Azerbaijan, Finlàndia i Grècia les meves favorites, ah! i Ucraïna per la tia bona. Estic encantant amb les teves croniques televisives. Quant sona el Futurama ja paro l'orella. Salutacions i endavant.
Publica un comentari a l'entrada